Un somni molt estrembòtic

Em vaig despertar de cop i volta, quins somni més estrany que havia tingut, és difícil d’explicar, tot i així ho intentaré:

Era l’estiu i com que feia molta calor els meus pares van decidir que ens anéssim uns dies a la muntanya, que allà estaríem millor.

Quan estàvem de camí a la carretera vaig veure sortir una girafa amb unes ulleres de sol i un tutú rosa de darrere d’un cotxe, com era possible? Li vaig dir a la meva germana i em va contestar que estava sonada o era cosa del sol. El que va venir després va ser pitjor: el meu germà petit tenia el cabell de color lila i la cara ataronjada. De cop la meva mare es va convertir en el Bill, el cantant de Tokio Hotel (el meu grup de música preferit); el meu pare en el Gustav, el bateria; la meva germana en el George, el baix i el meu germà petit en el Tom, el guitarrista. Tot seguit el cotxe es va convertir en un gran escenari ple de fans, entre elles algunes de les meves amigues també fans del grup, i van començar a tocar unes cançons noves, havien tret un nou disc!!!

Quan va acabar el concert es van esfumar i varem tornar a estar asseguts al cotxe, de seguida varem arribar al que se suposava que era el nostre apartament, però varem tenir una sorpresa inesperada: un castell inflable tot de color negre on hi rondaven una mena d’ocells amb trompes d’elefants i potes de gos havia aixafat l’apartament.

Varem decidir tornar a casa, aquell cop ho havíem vist tots. El pitjor de tot, de tot va ser quan, ja cap al tard, vam arribar i vam veure que casa nostra havia desaparegut i que tots els mobles i objectes de la casa estaven flotant per l’aire; vaig caure enrere i ja no em recordo de res més.

L’endemà o això és el que crec, em vaig despertar a la meva habitació.

Havia estat un somni??? Tot tornava a ser completament normal, uffffffff, quin decans!