LA GIOCONDA

La Gioconda o Mona Lisa és un dels quadres més famosos del món.
Apareix en multitud de llibres, revistes, diaris, i pel·lícules contínuament i és una de les obres que rep més visitants: més de 20.000 persones cada dia.
El seu autor fou Leonardo da Vinci, va néixer l’any 1452 a la ciutat de Vinci i va morir el Maig de 1519. Al llarg de la seva vida va desenvolupar l’estudi de les matemàtiques i totes les ciències de l’observació del medi natural. També va estudiar arquitectura i enginyeria. Va ser ajudant de Lorenzo de Médicis i al duc Ludovico Sforza. Leonardo va ser un important humanista renaixentista. Va pintar la Gioconda del 1503 al 1506.
Aquesta obra de da Vinci representa el retrat d’una dona amb un estrany somriure, asseguda a una butaca, el fons del quadre mostra un paisatge semblant al dels Alps. També vol mostrar un somriure que expressa felicitat i un somriure dolç. Els especialistes creuen que el millor del quadre són les seves fines mans i el seu tímid somriure, misteriós i ambigu.
La principal característica d’aquest retrat, és l’utilització de la famosa tècnica de l’ “sfumatto”, un efecte vaporós, com una mena de boira produïda per la composició d’uns contorns imprecisos que donen profunditats als quadres renaixentistes. Aquesta tècnica també fa que els tons es difuminin en valors més obscurs.
Aquest misteriós quadre s’exhibeix al Museu del Louvre, a París, que va ser funadt l’any 1973. És un dels museus més importants del món, i s’ubica al palau del Louvre. S’hi exposen col·leccions tan privades com públiques. La primera exposició més important va ser la de dotze pintures de mestres Italians, entre elles “La Verge de les Roques” i la pintura més misteriosa que hi ha: “La Gioconda”.

La millor música:el silenci

Cada cop el piu-piu del meu canari és més fort, amb el seu cant anuncia l´arribada de la nit.

Sento el xip-xap suau de cada gota, primer penso que començarà a ploure, però, després amb la bona olor de sabó, recordo que el meu pare acava de sortir de la dutxa.

La meva cosineta plora amb un BUAAAÀ molt agut i la meva àvia la calma fent-li una dolça gara-gara.

El tic-tac del meu rellotge em tranquilitza i em recorda que ja és molt tard.

La remor del vent amb un fiiiuuuuuuu molt lent fa que em vagi endormiscant... i de cop...el fort miauuu del gat negre de la casa del costat em desvetlla de cop, segur que ha caçat un ratolí molt gros!!!







ADA Alcalde Ferrer

2na redacció de català