Els meus orígens

El meu nom és ADA.
En hebreu vol dir la més bonica entre totes les més boniques. A Sud-America, Ada, és el nom d’una orquídia exòtica.
Em dic Ada per diferents circumstàncies: quan la meva mare estava embarassada de mi, va mirar una pel·lícula protagonitzada per Holly Hunter (l’Ada a la pel·lícula), i l va agradar molt, sobretot per la música. També, abans que jo neixes el meu pare s’estava llegint “Ada o el ardor”. Personalment estic plenament orgullosa de l’origen del meu nom, del que vol dir i que és un nom no gaire corrent.

Una de les coses que no m’agrada de mi és que sóc molt despistada i sempre perdo les coses per totes bandes. En canvi una cosa que m’agrada de mi és que tinc molta personalitat, sóc molt decidida i més tossuda que una mula!

Físicament, el que no m’agrada es que els meus cabells són com les branques d’un arbre perquè van per on volen encara que te’ls pentinis una i una altra vegada, i el que m’agrada són els meus ulls, que són bastant grossos, el seu color, que és d’un color mel i també, que tinc unes pestanyes llargues.