NO A LES "CORRIDAS DE TOROS"!!

Estic completament en contra de les “corridas de toros” perquè és una activitat violenta i cruel per l’animal. El toro entra a la plaça on li espera una mort gairebé assegurada, després d’una hora i mitja o dues de tortures per part del “torero”, “banderillers” “picador”, i a més a més dels crits dels espectadors.

Només sortir a la plaça ja surt el picador a sobre d’un cavall punxant-lo diverses vegades amb la “pica” per fer-lo enfurismar. Aquesta part és molt cruel ja que també pot sofrir danys greus el cavall del picador per cornada del toro.
Tot seguit, el toregen per així esgotar-li totes les forces.
Després surten a la plaça els “banderillers” clavant-li dues “banderilles” cadascú. El toro brama, corre, salta i pateix; el públic aplaudeix.
Finalment entra el torero també anomenat “mestre”, que un cop ha torejat prou el toro treu l’espasa o “estoque” i li clava al clatell amb la intenció de matar-lo.
Si no cau fulminat a l’instant, ha de fer servir un punyal o “puntilla” per clavar-li al front i rematar-lo.

Un exemple clar de com pateixen els toros és que està demostrat científicament que a part del mal físic que rep, també sofreix uns danys psíquics produïts pels crits del públic que l’intimiden i l’espanten.

Personalment opino que torturar abans de matar als toros, només per diversió i per mèrit del torero és un fet inhumà i innecessari en els temps moderns en què vivim.
Encara que formi part de la cultura espanyola, en aquest moment protegim molt els animals del planeta, llavors per què estem fent això amb els toros?

LA GIOCONDA

La Gioconda o Mona Lisa és un dels quadres més famosos del món.
Apareix en multitud de llibres, revistes, diaris, i pel·lícules contínuament i és una de les obres que rep més visitants: més de 20.000 persones cada dia.
El seu autor fou Leonardo da Vinci, va néixer l’any 1452 a la ciutat de Vinci i va morir el Maig de 1519. Al llarg de la seva vida va desenvolupar l’estudi de les matemàtiques i totes les ciències de l’observació del medi natural. També va estudiar arquitectura i enginyeria. Va ser ajudant de Lorenzo de Médicis i al duc Ludovico Sforza. Leonardo va ser un important humanista renaixentista. Va pintar la Gioconda del 1503 al 1506.
Aquesta obra de da Vinci representa el retrat d’una dona amb un estrany somriure, asseguda a una butaca, el fons del quadre mostra un paisatge semblant al dels Alps. També vol mostrar un somriure que expressa felicitat i un somriure dolç. Els especialistes creuen que el millor del quadre són les seves fines mans i el seu tímid somriure, misteriós i ambigu.
La principal característica d’aquest retrat, és l’utilització de la famosa tècnica de l’ “sfumatto”, un efecte vaporós, com una mena de boira produïda per la composició d’uns contorns imprecisos que donen profunditats als quadres renaixentistes. Aquesta tècnica també fa que els tons es difuminin en valors més obscurs.
Aquest misteriós quadre s’exhibeix al Museu del Louvre, a París, que va ser funadt l’any 1973. És un dels museus més importants del món, i s’ubica al palau del Louvre. S’hi exposen col·leccions tan privades com públiques. La primera exposició més important va ser la de dotze pintures de mestres Italians, entre elles “La Verge de les Roques” i la pintura més misteriosa que hi ha: “La Gioconda”.

La millor música:el silenci

Cada cop el piu-piu del meu canari és més fort, amb el seu cant anuncia l´arribada de la nit.

Sento el xip-xap suau de cada gota, primer penso que començarà a ploure, però, després amb la bona olor de sabó, recordo que el meu pare acava de sortir de la dutxa.

La meva cosineta plora amb un BUAAAÀ molt agut i la meva àvia la calma fent-li una dolça gara-gara.

El tic-tac del meu rellotge em tranquilitza i em recorda que ja és molt tard.

La remor del vent amb un fiiiuuuuuuu molt lent fa que em vagi endormiscant... i de cop...el fort miauuu del gat negre de la casa del costat em desvetlla de cop, segur que ha caçat un ratolí molt gros!!!







ADA Alcalde Ferrer

2na redacció de català

Els meus orígens

El meu nom és ADA.
En hebreu vol dir la més bonica entre totes les més boniques. A Sud-America, Ada, és el nom d’una orquídia exòtica.
Em dic Ada per diferents circumstàncies: quan la meva mare estava embarassada de mi, va mirar una pel·lícula protagonitzada per Holly Hunter (l’Ada a la pel·lícula), i l va agradar molt, sobretot per la música. També, abans que jo neixes el meu pare s’estava llegint “Ada o el ardor”. Personalment estic plenament orgullosa de l’origen del meu nom, del que vol dir i que és un nom no gaire corrent.

Una de les coses que no m’agrada de mi és que sóc molt despistada i sempre perdo les coses per totes bandes. En canvi una cosa que m’agrada de mi és que tinc molta personalitat, sóc molt decidida i més tossuda que una mula!

Físicament, el que no m’agrada es que els meus cabells són com les branques d’un arbre perquè van per on volen encara que te’ls pentinis una i una altra vegada, i el que m’agrada són els meus ulls, que són bastant grossos, el seu color, que és d’un color mel i també, que tinc unes pestanyes llargues.